Sant Ramón | Una baixada lliscant

Bona tardaa!!

Avui us explicaré una història que ha succeit aquesta mateixa tarda amb la meva amiga ( click aquí per a anar al seu blog ).

Comencem-hi doncs:

Avui a la tarda haviem quedat tots per anar a Sant Ramón. El camí va ser molt llarg i molt cansat, i tot i que vam agafar una drecera ens va costar molt arribar i en certs moments pensàvem en rendir-nos i baixar de nou a Viladecans. Al final vam pujar fins a l’ermita i de sobte va començar a caure calamarsa per tot arreu. No sabiem que fer, les meves germanes i una amiga seva es van espantar i de sobte vam veure un llamp seguit d’un tró i vam baixar a corre cuita tot i que ens relliscàvem amb el fang. Quan vam arribar a casa vam canviar-nos a la cuina i vam anar a banyar a la gosseta ( la Noa, ja us he parlat d’ella a aquesta entrada )estava congelada la pobre 🙂

Aqui us deixo unes fotografies del camí:

l_2048_1536_07DAAE75-9CCE-4F67-BB24-6C750CC84E4E ermita-sant-ramon

Anuncis

Deixa un comentari sobre el que penses

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s